Partit de la Nacion Occitana
B.P 44
(F) 30201 Banhòus de Cese
Occitània
Tel. +33 466 827 194
www.p-n-o.org
08/11/2010
Comunicat - Conselh Nacional biannal los 6 e 7 de novembre de 2010 a Montalban
Lo Partit de la Nacion Occitana tenguèt son Conselh Nacional biannal los 6 e 7 de novembre de 2010 a Montalban (Tarn e Garona).
Los militants de maitas regions d’Occitània èran presents tanplan coma los sòcis d’onor catalans venguts especialament de Barcelona. Lo Partit de la Nacion Occitana existís dempuèi 50 ans. Perqué parlar de nacion per Occitània ? Pr’amor son fondador, Francés Fontan, pensava que l’existéncia d’una lenga determina l’existéncia d’una nacion. I a una lenga occitana, dins sa varietat dialectala, donc i a una nacion occitana.
Per consequent, França es un Estat plurinacional compausat de las nacions francesa, bretona, basca, catalana, occitana, còrsa, neerlandesa (Flandes) e alemanda (Alsàcia e Lorena tiesa).
Mas se la lenga occitana es reconeguda dempuèi la lei Deixonne de 1951 e fa partida del patrimòni de França tal coma lo reconeis ara la Constitucion francesa, Occitània que comprend lo terç Sud de l’Estat francés, lo Val d’Aran de l’Estat espanhòl e las valadas alpinas occitanas del Piémont en Itàlia, a pas cap de reconeissença oficiala dins la Republica francesa.
Per contra, lo Val d’Aran gausís d’un estatut d’autonomia dins lo sen de la Generalitat de Catalonha enclusa dins l’Estat espanhòl e l’occitan i es lenga co-oficiala amb l’espanhòl e lo catalan.
Lo Partit de la Nacion Occitana a per tòca l’emancipacion de la nacion occitana per etapas.
La primièra etapa passarà par un renfortiment considerable dels poders de las regions occitanas en França. Devon en particular aver lo poder de levar l’impòst coma lors vesinas en Espanha e de se regropar per trabalhar amassa e abandonar las rivalitats damatjosas que fan lo jòc del centralisme parisenc (per exemple Bordèu e Tolosa). Puèi que una reforma territoriala es en projècte en França, lo Partit de la Nacion Occitana se ditz per la supression dels departaments, lor remplaçament per los países istorics e la creacion de collectivitats novèlas per los catalans dels Pirenèus orientals e los bascs dels Pirenèus atlantics.
La segonda etapa passarà per l’autonomia interna de l’Occitània « francesa » dins l’encastre d’una Republica francesa federala.
La tresena etapa, a tèrme long, que pòt pareisser una utopia mas que es del tot realizabla, serà la reunificacion d’Occitània, escartairada entre Espanha, França e Itàlia, e la creacion d’una Republica federala occitana donc d’un Estat occitan, membre de l’Union europèa e de l’ONU.
Nos inscrivèm donc dins aquel grand corrent d’emancipacion en Euròpa e anam cotria amb los bascs, los catalans, los escoceses e los flamencs de Belgica.
Aquelas tòcas, segon lo Partit de la Nacion Occitana, poiràn sonca èsser agandidas per de vias democraticas e pacificas, çò que implica per sos militants de se presentar tan sovent coma possible a las eleccions, sols o preferentament en aliança amb d’autras fòrças occitanas independentas dels partits politics franceses de tal biais que conquisten lo poder dins las regions occitanas.
Pel moment, lo Partit de la Nacion Occitana recomanda a las regions occitanas d’engimbrar de politicas lingüisticas ausardas en favor de l’occitan e per sosténer e promòure l’economia de nòstras regions. Sosten las classas bilingüas de l’Educacion Nacionala e l’ensenhament de l’occitan per immersion dins las escòlas dichas « calandretas » que devon èsser integradas dins lo servici public de l’Educacion Nacionala.
Coma lo govèrn actual sembla pas decidit a téner sa promessa facha dos ans fa de far votar pel parlament una lei sus las lengas regionalas, lo Partit de la Nacion Occitana sosten los esfòrces dels parlamentaris de totas tendéncias qu’ensajan de sometre al burèu de l’Amassada Nacionala un projècte de lei sus las lengas regionalas.
Lo Partit de la Nacion Occitana saluda l’iniciativa del Parlament catalan de Barcelona que rendèt l’occitan aranés oficial dins tota la Catalonha mas denoncia las manòbras de las fòrças centralistas de Madrid, en particular lo Tribunal constitucional espanhòl que remèt en causa d’aspèctes fondamentals del novèl estatut d’autonomia votat pel Parlament de Barcelona e que indirectament amenaça çò acquesit pel Val d’Aran.
Lo Partit de la Nacion Occitana se regaudís del passa carrièra gigant de Barcelona en julhet passat per l’auto-determinacion de Catalonha tanplan coma de la capitada de las consultas popularas organizadas dins las comunas catalanas que mostrèron que los catalans vòlon en massa l’independéncia.
Çò que lo Partit de la Nacion Occitana desira per Occitània e Catalonha, o desira tanben per totas las nacions sens Estat del monde.
---
Communiqué -
Conseil National bi-annuel les 6 et 7 novembre 2010 à Montauban
Le Parti de la Nation Occitane a tenu son Conseil National bi-annuel les 6 et 7 novembre 2010 à Montauban.
Etaient présents des militants de nombreuses régions d’Occitanie et des adhérents d’honneur catalans venus spécialement de Barcelone.
Le Parti de la Nation Occitane existe depuis 50 ans. Pourquoi parler de nation pour l’Occitanie ? Parce que son fondateur, François Fontan pensait que c’est l’existence d’une langue qui détermine l’existence d’une nation. Il y a une langue occitane dans sa diversité dialectale donc il y a une nation occitane.
Par conséquent, la France est un Etat plurinational composé des nations française, bretonne, basque, catalane, occitane, corse, néerlandaise (Flandre) et allemande (Alsace et Lorraine thioise). Mais si la langue occitane est reconnue depuis la loi Deixonne de 1951 et fait partie du patrimoine de la France tel que le reconnaît maintenant la Constitution française, l’Occitanie qui comprend le tiers Sud de l’Etat français, le Val d’Aran de l’Etat espagnol et les vallées alpines occitanes du Piémont en Italie, n’a aucune reconnaissance officielle dans la République française.
En revanche, le Val d’Aran jouit d’un statut d’autonomie au sein de la Généralité de Catalogne incluse dans l’Etat espagnol et l’occitan y est langue co-officielle avec l’espagnol et le catalan.
Le Parti de la Nation Occitane a pour objectif l’émancipation de la nation occitane par étapes.
La première étape passera par un renforcement considérable des pouvoirs des régions occitanes en France. Elles doivent notamment avoir le pouvoir de lever l’impôt comme leurs voisines en Espagne et de se regrouper pour travailler ensemble et abandonner les rivalités nuisibles qui font le jeu du centralisme parisien (par exemple Bordeaux et Toulouse).
Puisqu’une réforme territoriale est en projet en France, le Parti de la Nation Occitane se prononce pour la suppression des départements, leur remplacement par les pays historiques et la création de collectivités nouvelles pour les Catalans des Pyrénées orientales et les Basques des Pyrénées atlantiques.
La deuxième étape passera par l’autonomie interne de l’Occitanie « française » dans le cadre d’une République française fédérale.
La troisième étape, à long terme, qui peut paraître une utopie mais qui est tout à fait réalisable, sera la réunification de l’Occitanie écartelée entre l’Espagne, la France et l’Italie et la création d’une République fédérale occitane donc d’un Etat occitan, membre de l’Union européenne et de l’ONU.
Nous nous inscrivons donc dans ce grand courant d’émancipation en Europe, aux côtés des Basques, des Catalans, des Ecossais et des Flamands de Belgique.
Ces objectifs, selon le Parti de la Nation Occitane, ne pourront être atteints que par des voies démocratiques et pacifiques, ce qui implique pour ses militants de se présenter aussi souvent que possible aux élections, seuls ou de préférence en alliance avec d’autres forces occitanes indépendantes des partis politiques français de manière à conquérir le pouvoir dans les régions occitanes.
Dans l’immédiat, le Parti de la Nation Occitane recommande aux régions occitanes de lancer des politiques linguistiques hardies en faveur de l’occitan et pour soutenir et promouvoir l’économie de nos régions.
Il soutient les classes bilingues de l’Education Nationale et l’enseignement de l’occitan par immersion dans les écoles dites « calandretas » qui doivent être intégrées dans le service public de l’Education nationale.
Le gouvernement actuel ne semblant pas décidé à tenir sa promesse d’il y a deux ans de faire voter par le Parlement une loi sur les langues régionales, le Parti de la Nation Occitane soutient les efforts des parlementaires de tous bords qui tentent de soumettre au bureau de l’Assemblée Nationale un projet de loi sur les langues régionales.
Le Parti de la Nation Occitane salue l’initiative du Parlement catalan de Barcelone qui a rendu l’occitan aranais officiel dans toute la Catalogne mais dénonce les manœuvres des forces centralistes de Madrid, notamment le Tribunal constitutionnel espagnol qui remet en cause des aspects fondamentaux du nouveau statut d’autonomie voté par le Parlement de Barcelone et qui indirectement menace les acquis du Val d’Aran.
Le Parti de la Nation Occitane se félicite de la gigantesque manifestation de Barcelone en juillet dernier pour l’auto-détermination de la Catalogne ainsi que du succès des consultations populaires organisées dans les communes catalanes qui ont montré que les Catalans veulent massivement l’indépendance.
Ce que le Parti de la Nation Occitane souhaite pour l’Occitanie et la Catalogne, il le souhaite également pour toutes les nations sans Etat du monde.
---
Press release - Bi-annual National Covention in Montauban on 6-7 November 2010
The Occitan Nation Party held its biannual National Convention in Montauban (Tarn-et-Garonne) on November 6-7, 2010. Activists from many Occitan regions and Catalan honorary members who had come from Barcelona on that occasion were present.
The Occitan Nation Party has been in existence for the past 50 years. Why use the word nation to define Occitania ?
The reason is that its founder, François Fontan, believed that the existence of a specific language determines the existence of a nation. There is an Occitan language with diverse dialects, therefore there is an Occitan nation. It follows that France is a multinational State made up of the French, Breton, Basque, Catalan, Occitan, Corsican, Dutch (Flanders) and German (German-speaking Alsace and Lorraine) nations.
But even though the Occitan language has been recognized since the Deixonne Act was passed in 1951 and the French constitution now mentions regional languages as part of French heritage, Occitania, encompassing the Southern third of the French State, Valle de Aran in Spain and the Occitan alpine valleys in the Italian Piedmont, has no official recognition whatsoever within the French Republic.
On the other hand, Valle de Aran enjoys home rule within the Generalitat of Catalonia, which is part of the Spanish State, and Occitan is an official language there along with Spanish and Catalan.
The Occitan Nation Party’s objective is to set Occitania free in stages.
The first stage will involve much stronger powers devolved to Occitan regions in France. They should have tax-raising powers like their neighbors in Spain and have the right to join forces to work together and give up harmful rivalries that play into the hands of French centralism (e.g. Bordeaux and Toulouse). Since territorial reform is being planned in France, the Occitan Nation Party pronounces itself in favor of abolishing « départements », replacing them by historical « pays » and creating new communities for Catalan people of Pyrénées orientales and Basque people of Pyrénées atlantiques.
The second stage will involve home rule for French Occitania within the framework of a French federal Republic.
The third long-term stage, which may seem utopian but which is perfectly achievable, will be the reunification of Occitania, a nation divided between Spain, France and Italy and the creation of a federal Occitan Republic, therefore of an Occitan State with E.U and U.N membership.
We are part of this major liberation movement alongside the Basque people, the Catalan people, The Scots and the Flemish of Belgium.
These objectives, according to the Occitan Nation Party, can only be reached by democratic and peaceful means, which entails that its activists should run for election as often as possible, on their own or preferably in alliance with other Occitan forces that are independent from French political parties to seize power in Occitan regions.
For the time being, the Occitan Nation Party recommends that Occitan regions should launch ambitious linguistic policies in favor of Occitan and support and promote the economy of our regions.
It supports bilingual teaching as ensured by the French ministry of education and the teaching of Occitan by immersion in so-called « calandretas » schools that should become state schools. Since the current government does not seem to be determined to honor the pledge it made two years ago to have Parliament pass a law on regional languages, the Occitan Nation Party supports the efforts of members of Parliament of all political persuasions who are trying to submit to the National Assembly a bill on regional languages.
The Occitan Nation Party welcomes the initiative of the Barcelona-based Catalan Parliament, which made Occitan in its aranais variety an official language in the whole of Catalonia but it also denounces the obstructive moves made by Madrid’s centralist forces, in particular Spain’s constitutional court, which question fundamental aspects of the new home rule scheme voted by Barcelona’s parliament and which indirectly threaten the prerogatives granted to Valle de Aran.
The Occitan Nation Party is very pleased about the huge demonstration last July in Barcelona in support of self-determination for Catalonia as well as about the success of referendums organized in Catalan towns and villages. They showed that Catalan people massively support independence from Spain.
What the Occitan Nation Party wishes for Occitania and Catalonia also holds true for all the stateless nation of the world.
---
Comunicado de prensa - Consejo Nacional bianual el 6 y 7 de noviembre de 2010 en Montauban
El Partido de la Nación Occitana celebró su Consejo Nacional bianual el 6 y 7 de noviembre de 2010 en Montauban (Tarn y Garona).
Los militantes de numerosas regiones de Occitania y los adherentes de honor catalanes especialmente venidos de Barcelona estaban presentes. El Partido de la Nación Occitana existe desde hace 50 años. ¿Por qué hablar de una nación Occitana?
Porque su fundador, François Fontan pensaba que la existencia de una lengua determina la existencia de una nación. Hay una lengua occitana con sus diversos dialectos: luego hay una nación occitana. En consecuencia, Francia es un Estado plurinacional que se compone de las naciones francesa, bretona, vasca, catalana, occitana, corsa, neerlandesa (Flandes) y alemana (Alsacia y Lorena de dialecto alemánico).
Pero aunque la lengua occitana tenga cierto reconocimiento desde la ley Deixonne de 1951 y forme parte del patrimonio de Francia tal como lo reconoce ahora la Constitución francesa, Occitania, que abarca la tercera parte sureña del Estado francés, el Valle de Arán del Estado español y los valles alpinos occitanos del Piamonte en Italia, no tiene ningún reconocimiento oficial dentro de la República francesa. En cambio, el Valle de Arán goza de un estatuto de autonomía en el seno de la Generalitat de Cataluña incluida en el Estado español y el occitano-aranes es lengua co-oficial allá como el español y el catalán.
El Partido de la Nación Occitana tiene como objetivo la emancipación de la nación occitana por etapas.
La primera etapa pasará por un fortalecimiento considerable de los poderes de las regiones occitanas en Francia. Hace falta, entre otras cosas, que tengan el poder de recoger los impuestos como sus vecinos vascos y navarros en España y de reagruparse para trabajar juntas y abandonar las rivalidades perjudiciales que hacen el juego al centralismo de París (por ejemplo Burdeos y Toulouse). Puesto que hay un proyecto de reforma territorial en Francia, el Partido de la Nación Occitana se declara a favor de la supresión de los « departamentos » (provincias), de su sustitución por los « países” históricos y de la creación de colectividades nuevas para los catalanes de los Pirineos orientales y los vascos de los Pirineos atlánticos.
La segunda etapa pasará por la autonomía interna de la Occitania « francesa » en el ámbito de una República federal francesa.
La tercera etapa, a largo plazo, que quizá parezca una utopía pero que se puede perfectamente llevar a cabo, será la reunificación de Occitania dividida entre España, Francia e Italia y la creación de una República federal occitana dentro de un Estado occitano, miembro de la Unión europea y de la ONU. Hacemos nuestra esta gran corriente de emancipación en Europa, al lado de los vascos, de los catalanes, de los escoceses y de los flamencos de Bélgica.
Estos objetivos, según el Partido de la Nación Occitana, sólo se pueden alcanzar por vías democráticas y pacíficas, lo que implica que sus militantes se presenten a las elecciones todas las veces posibles, solos o preferentemente aliados con otras fuerzas occitanas independientes de los partidos políticos franceses para conquistar el poder en las regiones occitanas.
Por ahora, el Partido de la Nación Occitana recomienda a las regiones occitanas que fomenten políticas lingüísticas audaces en favor del occitano y que sostengan y promuevan la economía de nuestras regiones.
El Partido sostiene las clases bilingües de la Educación nacional francesa y la enseñanza del occitano por inmersión en las escuelas llamadas « calandretas » que deben ser integradas en la enseñanza pública. Por lo que parece, el gobierno actual no está decidido a cumplir su promesa hecha dos años atrás de hacer votar por el parlamento una ley sobre las lenguas regionales, el Partido de la Nación Occitana sostiene los esfuerzos de los diputados de opiniones diferentes que tratan de someter al Parlamento un proyecto de ley sobre las lenguas regionales.
El Partido de la Nación Occitana acoge favorablemente la iniciativa del Parlamento catalán que hizo el occitano aranés oficial en toda Cataluña pero denuncia los manejos de las fuerzas centralistas de Madrid, especialmente del Tribunal constitucional español que impugnan aspectos fundamentales del nuevo estatuto de autonomía votado por el Parlamento de Catalunya y que, indirectamente, amenaza los privilegios del Valle de Arán.
El Partido de la Nación Occitana se alegra de la multitudinaria manifestación de Barcelona en julio pasado para la auto-determinación de Cataluña así como del éxito de las consultas populares organizadas en varios municipios catalanes que mostraron que los catalanes quieren mayoritariamente la independencia.
Lo que el Partido de la Nación Occitana desea para Occitania y Cataluña, lo desea también para todas las naciones sin estado del mundo.
---
Comunicato -
Consiglio Nazionale semestrale il 6 e 7 novembre 2010 a Montauban
Erano presenti militanti provenienti da numerose regioni d’Occitania e militanti onorari catalani venuti soprattutto da Barcellona.
Il Partito della Nazione Occitana esiste da 50 anni.
Perchè parlare di nazione a proposito dell’Occitania ? Perchè il suo fondatore, François Fontan pensava che è l’esistenza di una lingua a determinare l’esistenza di una nazione. Esiste una lingua occitana articolata in diversi dialetti dunque esiste una nazione occitana.
Ne deriva che la Francia è uno stato plurinazionale composto dalle nazioni francese, bretone, basca, catalana, occitana, corsa, olandese (Fiandre) e tedesca (Alsazia e Lorena). Ma se la lingua occitana è riconosciuta dopo la legge Deixonne del 1951 e fa parte del patrimonio della Francia come riconosciuto dalla Costituzione francese, l’Occitania, che comprende il terzo meridionale dello Stato francese, la Val d’Aran dello Stato spagnolo e le valli alpine occitane del Piemonte in Italia, non ha finora ottenuto alcun riconoscimento ufficiale nella Repubblica francese.
Al contrario, la Val d’Aran gode di uno statuto d’autonomia in seno della Generalità di Catalogna inclusa nello Stato spagnolo e l’occitano è lingua ufficiale assieme allo spagnolo e al catalano.
Il Partito della Nazione Occitana ha per obiettivo l’emancipazione graduale della nazione occitana.
La prima tappa passerà per un considerevole rafforzamento dei poteri delle regioni occitane in Francia. Esse devono cioè avere il potere di esigere tributi come quelle spagnole e di raggrupparsi per lavorare insieme e abbandonare le rivalità dannose che fanno il gioco del centralismo parigino (per esempio quelle fra Bordeaux e Tolosa). Considerato che una riforma territoriale è in vista in Francia, il Partito della Nazione Occitana si pronuncia per la soppressione dei dipartimenti, la loro sostituzione con i territori storici e la creazione di nuove collettività per i Catalani dei Pirenei occidentali e i Baschi dei Pirenei atlantici.
La seconda tappa passerà per l'autonomia dell'Occitania “francese” nel quadro di una Repubblica francese federale.
La terza tappa, a lungo termine, che può sembrare un'utopia ma che è invece realizzabile, sarà la riunificazione dell'Occitania oggi divisa tra Spagna, francia e Italia, e la creazione di una Repubblica federale occitana e dunque di uno Stato occitano, mentro dell'Unione europea e dell'ONU.
Ci iscriviamo dunque in questa grande corrente d'emancipazione in Europa, a fianco dei Baschi, dei Catalani, degli Scozzesi e dei Fiamminghi del Belgio.
Secondo il Partito della Nazione Occitana questi obiettivi non potranno essere raggiunti che per via democratica e pacifica, il che implica per i suoi militanti di presentarsi ogni volta sia possibile alle elezioni, da soli o preferibilmente in alleanza con altre forze occitane indipendenti dai partiti politici francesi, in modo da conquistare il potere nelle regioni occitane.
Nell'immediato il Partito della Nazione Occitana raccomanda alle regioni occitane di lanciare delle politiche linguistiche coraggiose in favore dell'occitano e di sostenere e promuovere l'economia delle nostre regioni.
Il PNO sostiene il sistema delle classi bilingue nel Sistema Scolastisco Nazionale e l'insegnamento dell'occitano nelle scuole dette « calandretas » che debbono essere integrate nel servizio scolastisco pubblico.
Non sembrando il governo attuale per nulla disposto a mantenere la sua promessa di far votare entro due anni dal Parlamento una legge sulle lingue regionali, il Partito della Nazione Occitana sostiene gli sforzi dei parlamentari di tutti gli schieramenti che tentano di presentare all'Assemblea Nazionale un progetto di legge sulle lingue regionali.
Il Partito della Nazione Occitana saluta l'iniziativa del Parlamento catalano di Barcellona che ha reso l'occitano della Val d'Aran lingua ufficiale per l'intera Catalogna, ma denuncia le manovre delle forze centraliste di Madrid, in particolare la Corte costituzionale spagnola che rimette in causa aspetti fondamentali del nuovo statuto d'autonomia votato dal Parlamento di Barcellona e che indirettamente minaccia le conquiste ottenute dalla Val d'Aran.
Il Partito della Nazione Occitana si felicita per la gigantesca manifestazione di Barcellona del luglio scorso per l'autodeterminazione della Catalogna così come del successo delle consultazioni popolari organizzate nei comuni catalani che hanno mostrato che a livello di massa i Catalani vogliono l'indipendenza.
Quello che il Partito della Nazione Occitana sostiene per l'Occitania e la Catalogna, lo richiede egualmente per tutte le nazioni senza Stato del mondo.
---
Comunicat de premsa -
Consell Nacional bianual els diez 6 i 7 de noviembre 2010, a Montauban
El Partit de la Nació Occitana va, celebrar el seu Consell Nacional bianual els diez 6 i 7 de noviembre 2010, a Montauban (Tarn i Garona). Els militants de nombroses regions d´Occitània i els adherents d´honor catalans vinguts especialment desde Barcelona, hi eren presents.
El Partit de la Nació Occitana fa 50 anys que existeix. Per qué parlar de "nació" per Occitània? Perquè el seu fundador, Francois Fontan pensava que l´existència d´una llengua determina l´existència d`una nació. Hi ha una llengua occitana en la seva diversitat dialectal, així doncs hi ha una nació occitana. En conseqüéncia, França és un Estat plurinacional que es composa de les nacions, francesa, bretona, basca, catalana, occitana, corsa, neerlandesa (Flandes) i alemanya (Alsàcia i Lorena de dialecta alemànic).
Però tot i que la llengua occitana tingui un cert reconeixement des de la” llei Deixonne” de l´any 1951, i formi part del patrimoni de França, tal com ho reconeix ara la Constitució francesa, l´Occitània, la tercera part del sut de l´Estat Francès, La Vall D´Aran del estat español, i les valls alpines occitanes del Piemont a Itàlia no te cap reconeixement oficial dins de la Repùblica Francesa. En canvi la Vall d´Aran disfruta d´un Estatut d´autonomia ins de la Generalitat de Catalunya inclosa dins de l´Estat español i l´occità-aranès es llengua co-oficial allà, com el castellà i el català.
El Partit de la Nació Occitana té con objectiu l´emancipació de la Nació Occitana per etapes.
La primera etapa s´ha auria de dedicar a enfortir considerablement els poders de les regions occitanes a França. Fa falta, entre altres coses, que tinguin el poder de recollir tots els impostos, com succeeix als nostres veïns vascos i navarresos a Espanya i unir-nos i reorganitsarnos per treballar conjuntament tot abandonant les rivaltats perjudicials que fan el joc al centralisme de Paris ( per exemple Burdeus i Tolosa).
Ja que una reforma territorial està en projecte a França, el Partit de la Nació Occitana es pronuncia per la supresió de les provincies o departaments i el seu remplaçament per els països històrics i la creació de col.lectivitats noves per els als catalans dels Pirineus orientals i per els bascos dels Pirineus atlàntics.
La segona etapa passarà per l´autonomia interna de l´Occitània “francesa” en el marc de una república francesa federal.
La tercera etapa, a llarc termini, el que pot semblar una utopía però que ès totalment realitzable, serà la reunificació de l´Occitània encaixonada entre Espanya, França, Italia i la creació d´una Republica federal occitana: un Estat Occità membre de l´Unió Europea i de la ONU.
Nosaltres ens afegim, doncs en aquesta gran corrent d´emancipació a Europa al costat dels Bascos, dels Catalans i dels Escocesos i dels Flamencs de Bélgica.
Aquests objectius, segons el Partit de la Nació Occitana solament podran ser esperats per vies democràtiques i pacifiques, el que implica per els seus militants presentar-se tant sovint com sigui posible a les eleccions, sols o preferentment em aliança amb d´altres forces occitanes independents dels partits polítics francesos, de manera que es puguin conquerir el poder en les regions occitanes.
Ara, el Partit de la Nació Occitana aconsella a les regions occitanes que utilitzin polítiques llinguistiques atrevides a favor de l´occità i per sostener i promoure l´economia de les nostres regions.
Mantenir les clases bilingües : de l´Educació Nacional i l´ensenyament de l´occità per immersió a les escoles anomenades “calendretas” que han d´estar integrades en el servei public de l´Educació Nacional. El govern actual no semble gaire decidit a mantener la seve promesa de fa dos anys de fer votar per el Parlament una Llei sobre les llengues regionals, el Partit de la Naciò Occitana manté els esforços dels parlamentaris de tot arreu,que intenten sometre a l´entorn de l´Assamblea General un projecte de llei sobre les llengues regionals.
El Partit de la Nació Occitana saluda l´iniciativa del Parlament català de Barcelona que ha arrivat a reconeixer l´Occità-Aranés oficial a Catalunya i denuncia les maniobres de les forces centralistes de Madrid, especialmente del Tribunal Constitucional Espanyol que posa en judici espectes fonamentals de nou Estatut d´Autonomia votat per el Parlament de Catalunya i que indirectament amenaça els drets adquirits a la Vall d´Aran.
El Partit de la Nació Occitana es felicita de la gigantesque manifestació de Barcelona el passat mes de juliol per l´autodeterminació de Catalunya així com l´éxit de les consultes populars organitzades en alguns municipis catalans que han demostrat que els cataláns volen massivament l´independéncia.
El que el Partit de la Nació Occitana disitja per l´Occitània i Catalunya, ho desitja igualment per totes les Nacions sense Estat del mon.
