Joan-Pèire Alari
Chronique occitane opus n° 2, Confluent n° 38, annada 1999 (revista
del Conselh General d'Olt-e-Garona).
Dempuèi cap d’an, la bandièra occitana ondeja a l’ostal del departament
a costat del drapèl blau, blanc, roge, de l’auriflama d’Òlt e
Garona e del drapèl europenc. Es un eveniment màger que sa portada se pòt
pas encapar sens n’explicar la genèsi. Nòstra bandièra a una significacion
mai ampla que non pas la d’Aquitània amb sos tres leupards (un pel Ducat)
e la crotz de Lengadòc que floca lo balcon de la comuna de Tolosa, plan del
Capitòli.
Las originas
A la crotz dicha de Tolosa s’apond l’estèla que son origina data
de la creacion del Felibritge per Frederic Mistral, gran poeta de lenga occitana,
prèmi Nobel de literatura en 1904. Los leupards d’Aquitània nos rementan
lo protectorat anglés sul Ducat fins a 1453 e la conquista de Bordèus pels
franceses. Lo blau, blanc, roge de la Republica francesa es un eiretatge de
la Revolucion de 1789. Aquelas colors an remplaçat la flor de liri del Reiauma
de França, que figura encara sus l’emblèma del Quebèc. Mas las originas
de la crotz de Tolosa son mai ancianas. Es una crotz abscíssa, transforada,
en semblaclau e pomelada. Vendriá, segon Henri Rolland, de l’ancian
Comtat de Venasca en Provença, desmembrat entre los ostals de Tolosa e de
Forcauquièr. Apareis pel primièr còp sul sagèl de Ramon VI, comte de Tolosa
(1194-1222). Son emblèma ven, apuèi, lo de tota la província de Lengadòc jol
nom de crotz de Tolosa. Es pas qu’un dels quatre elements de las armas
de la ciutat de Tolosa. Es dicha cléchée ? pr’amor sas quatre
extremitats an la fòrma dels ancians anèls de clau, çò que suggerís en eraldica
un sens amagat. Las quatre brancas son ornadas de tres pometas. La chifra
12 simboliza lo solelh que percor en un an los signes del zodiac. Se pòt tanben
notar que dins la simbolica crestiana lo dotze es la combinason del quatre
del monde espacial e del tres del temps sacrat. Nombre recurrent dins la Bíblia,
lo dotze es la chifra de las tribús d’Israel. Es lo nombre del compliment.
Simbòl crestian de la mòrt del crist o simbòl pagan d’un culte solar
antic recobrat pel cristianisme ? La question es luènh d’èstre reglada.
L’estela de las sèt brancas
Los sèt joves poètas provençals amb Mistral coma capolièr, creadors del Felibritge,
lo 21 de mai de 1854 al castèl de Font-Segunha, jol patronatge de Santa Estèla
(aquò s’inventa pas ! ) causiguèron l’estela de las sèt brancas
coma emblèma del movement. Las sèt brancas simbolizan las sèt mantenenças
o subdivisions administrativas del movement, valent a dire : Guiana-Peirigòrd,
Gasconha-Biarn, Lengadòc, Lemosin, Auvernha, Provença e ..... Catalonha !
Mistral èra enfachinat per la chifra sèt qu’òm tròba dins una cantilèna
provençala dicha Orason a Sant Ansèlme ont Jesus es descobèrt per Maria
dins lo temple de Jerusalèm en trin d’argumentar amb « li sèt Felibre
de la lèi », es a dire los sèt doctors de la lèi ebraïca. Lo nombre sèt
es lo simbòl d’un dinamisme total, la clau de l’Apocalipsi. Es
un nombre magic.
Lo sang e aur
La presència del jaune e del roge dins la crotz de Tolosa e del jaune dins
l’estela del Felibritge es fòrça espandida dins l’Euròpa de l’adreit.
Oltra Occitània, que Provença amb son blason sang e aur ne fa partida, aquelas
colors s’encontran en Catalonha e Aragon. A Pisa en Italia, la bandièra
es roja e la crotz identica a la crotz occitana mas argentada. Lo ‘rojo
y gualda’ es tanben tipic de la bandièra espanhòla. Lo roge rementa
l’emblèma del poder dins la Roma antica. Lo jaune es l’atribut
del podestat dels princis e dels reis. Crida l’origina divina de lor
poder. Es la color de l’eternitat.
La bandièra occitana modèrna
Francés Fontan de Curs, gascon de Ròcafòrt de Garona, un dels grands teoricians
de l’occitanisme modèrne, a creat la bandièra occitana d’uèi
en tornar prene la crotz de Tolosa e del Lengadòc, signe d’apartenéncia
al Comtat de Tolosa (que sovent encompassèt Agenés), coma simbòl federator
dels países occitans, units dins lor diversitat. L’a reunida amb l’estela
del Felibritge. A simplament remplaçat Catalonha per lo Dalfinat occitan (los
departaments actuals de Droma , Ardecha). Coma el, totes los lingüistas reconeisson
que l’occitan e lo catalan son de lengas bessonas mas desparièras. L’estela
es tanben la del pastre, simbòl del jorn novèl que va se levar e tanben de
la renaissénça d’Occitània. L’avantatge d’aquela bandièra
es de pas èstre restrictiva coma la d’Aquitània e de pas rementar un
protectorat d’origina forastièra. La crotz de Tolosa es ara acceptada
en Lengadòc-Rosselhon al costat de las armas del Rosselhon catalan, dins la
Val d’Aran de l’estat espanhòl e dins las valadas occitanas
de la region Piemont en Italia. S’impausa pauc a cha pauc dins las sèt
regions istoricas d’Occitània dont l’estela de las sèt brancas
marca l’unitat. Es un ligam federator assiut per las regions e departaments
franceses d’Oltra Leira que lors limits coïncidisson rarament amb las
províncias e los países istorics. La bandièra occitana modèrna a tota sa plaça
a costat del drapèl de la Republica, marca de nòstra ciutadanetat e del drapèl
europenc. Nòstra identitat d’europencs, qu’es de fargar, pòt pas
èstre que lo resultat d’aquel assemblatge ont cada element pòrta pèira
a l’edifici.
Joan-Pèire Alari
Abstract :
Explicacion de la significacion de la bandiera d'Occitània. Es Francés Fontan fondator del Partit Nacionalista Occitan que ara se sona Partit de la Nacion Occitana e que ne soi lo vici-president que tornèt prene las set estèlas del Felibritge correspondent a las 7 mantenenças per las adaptar a las provincias istòricas occitanas valent a dire : Auvernha, Daufinat, Gasconha, Guiana, Lemosin, Lengadòc e Provença. Es lo drapèu nacionalista mentre que lo drapèu ambe sonca la crotz es l'emblema del Lengadòc.