Comunicat de premsa del 25/05/2003
Comunicat de premsa
Lo govèrn Raffarin s’acara a una quichadurassa dels sindicats de la Fonccion Publica que vòlon, en fasent la cauma de longa, subretot dins los Carregs e a l’Educacion Nacionala li far retirar sos projèctes de descentralizacion e de reforma de las retiradas. Sonca la CFDT e la CGC, aprèp de negociacions, an signat un acòrdi sus las retiradas. Gaireben degun, levat l’esquèrra extrèma, contesta pas la necessitat d’una reforma.
L’aspècte mai criticat es lo passatge a 40 annuitats per una retirada del taus plen dins la Fonccion Public, coma es lo cas dempuèi qualques annadas dins lo sector privat que gausís pas de la seguretat de l’emplèc e que son mòde de calcul de la retirada es fòrça mens favorable. Sens parlar dels regims especials coma los de la SNCF ont los conductors de tren pòdon prene la retirada a 50 ans.
Aquò va menar maites fonccionaris a tocar pas una retirada del taus plen, levat que accepten de trabalhar fins a 65 ans. Pasmens, cal remarcar que , exceptat Itàlia, França es lo sol país d’Euròpa ont l’atge legal de retirada es 60 ans. Se pòt justificar aquò compte tengut de l’augment sensible de l’esperança de vida dempuèi la segonda guèrra mondiala ? Las chifras son implacablas : se aquela tendéncia contunha, cotria amb una fatalitat flaca, lo demens de l’ensemble dels regims de retiradas despassarà 100 miliards d’èuros en 2040. Una
carga insuportabla per la collectivitat, levat se se encoratjèsse una immigracion fòrta amb totes los risques que li son ligats.
Es pas l’ora de restablir 37 annuitats e mièg per totes o d’augmentar los escotissons dels salariats e del patronat que seriá lo mejan melhor de descoratjar l’emplèc e d’encoratjar las deslocalizacions dins un contèxt economic quasi recessionista. Sus certans punts la pilula es incontestablament amarga (Instauracion d’un malus pels qu’auràn pas las 40 annuitats a 60 ans e seràn nombroses demest los ensenhaires.)
Cal plan comprene que pagam los alonguis dels govèrns que se son succedits dempuèi lo Libre Blanc del Michel Rocard sus las retiradas en 1990. Los fonccionaris devon far de sacrificis dins l’interès de lors dròlles e de las generacions venentas. D’alhors las discutidas de darrièra minuta, en l’abséncia deplorabla de la CGT e de la FSU, an permés de traucadas suls salaris basses en particular.
Lo projècte serà discutit al Parlament en junh e sens dobte encara emendat.
Alavetz cal escampar lo nen amb l’aiga del banh ? lo Partit Nacionalista Occitan o crei pas. Òm pòt criticar lo sistèma de retiradas per repartiment qu’es pas tan just coma se ditz. Tanben es inoportun de diabolizar los complements de retirada per capitalizacion que son estat adoptats en Suècia, en Alemanha e al Reiaume Unit perque seriá d’ultraliberalisme anglo-saxon, çò qu’es de demostrar.
Per de rasons de pedagogia de las reformas, lo govèrn toca pas als regims especials que aurián plan besonh d’èsser reformats. Çaquelà, lo projècte del govèrn Raffarin, emai foguèsse de criticar, a lo meriti d’existir e i a pas cap de contraproposicions seriosas venet de la màger part dels sindicats e de l’oposicion que esposa lo movement social.
Lo govèrn a jogat lo jòc de la concertacion e a pas ensajat de passar de per fòrça.
Lo Partit Nacionalista Occitan, doncas, s’associa pas a las caumas e manifestacions dins la Fonccion Publica que mòstran subretot una volontat de pas res reformar.
En mai d’aquò lo reget de tota descentralizacion per d’unes sindicats nos buta a nos desmarcar d’aquelas manifestacions que son lo rebat d’un estacament reaccionari a un sistèma jacobin despassat e sens equivalent dins l’Union europenca.
Per totas aquelas rasons, lo Partit Nacionalista Occitan pòrta un sosten critic a l’acòrdi que lo govèrn ven de signar amb la CGC e la CFDT.
Partit Nacionalista Occitan
Servici
de la comunicacion
10, carrièra de Romas
47000
Agen
tel. 05 53 47 64 02
fax.
05 53 87 75 94
jean-pierre.HILAIRE@wanadoo.fr