Comunicat de Premsa 10 de januier
Partit de la Nacion Occitana
Sai que la nacion occitana se desrevelha ?
La debuta de l’an es lo temps per far lo bilanç. Ont n’es la nacion occitana ?
L’environament internacional quicha per que s’afirme : afortiment del nacionalisme catalan amb l’Estatut novèl votat a Barcelona, federalizacion en perspectiva en Itàlia, institutionalizacion capitada del nacionalisme gallés e escocés en Granda Bretanha.
Dedins, es a dire dins las Valadas occitanas alpinas ocupadas per Itàlia, dins la Val d’Aran, a Monegue, dins las seis regions occitanas e la de crear en Droma Ardecha, lo nacionalisme occitan ganha de terren d’un biais irregular.
A pro pena qualques fremiments dins las Valadas occitanas d’Itàlia ont l’ensomelhament del Movement Autonomista Occitan foguèt pas seguit d’una relèva.
A Monègue, lo regim tras que profechós dels tenents es estat refortit per l’arribada al poder del Prince Albèrt II. Veirem se activarà las òbras de l’Academia de las lengas dialectalas.
Dins la Val d’Aran, los nacionalistas al poder espèran que lors acquesiments seràn refortits per l’Estatut catalan novèl ont son reconeguts coma « realitat nacionala occitana fondamentala » (Article 11)
En Occitània jos senhorejament francés, lo revelh es pas de bon decriptar a l’ubac. Se sentís mai a l’adrech ont lo Partit de la Nacion Occitana es mièlhs implantat.
La manifestacion dl 22 d’octòbre 22005 a Carcassona, que lo PNO i participava foguèt una capitada emai foguèsse volontariament limitada a de reivindicacions culturalas. La preséncia de fòrça drapèus e de 10000 personas a quicòm pròche a mostrat que al delà de la lenga, maites occitans an consciéncia d’èstre d’una nacion.
En Lengadòc lo PNO beneficia de sa preséncia electorala a las regionalas e a las europencas de 2004. Malgrat de percentatges encara flacs, comença d’èstre reconegut coma existent non negligible pels partits politics franceses. Lo Movement Regionalista Lengadocian bailejat per Christian Lacour, que lo PNO i participa, contunha. I aurà una preséncia nacionalista occitana a las presidencialas de 2007 ? Aquò serà dificil mas jogable.
Endacòm mai son pas que de signes de revelh nacional que son pas de bon decriptar.
Pasmens, i a un caire d’Occitània ont lo revelh es estonant mai per de rasons istoricas que non pas per de rasons lingüisticas : Niça.
La Liga pel Restabliment de las Libertats Niçardas, fondada per Alain Roullier, progrèssa bravament. Anóncia de milierats de sòcis, son jornal « Las Nòvas Niçardas » tira a 22000 exemplaris. Tot aquò daissa preveire de perspectivas tras que bonas per las municipalas venentas de 2007.
Niça, Aran, Lengadòc bas, es benlèu de las talveras que vendrà l’independéncia. « Es sus la Talvera qu’es la libertat » escriviá a bon drech Joan Bodon.