MONTANHES ARANESES

Imne nacionau occitan dins sa version d’Aran

 

“Aqueres montanhes”, tanben coneishuda damb es nòms de “Se canta” o “Se chanta” ei era cançon que tradicionaument a representat a Occitània coma imne oficiós.

En an 1993 ei declarada Imne d’Aran de forma oficiau, ua declaracion que non siguec, totun, acompanhada pera letra corresponenta, dera que se’n coneishen diuèrses versions. Era version dera letra mès estenuda ei atribuïda a Gaston Febus (1331-1391) Comde de Foix e Vescomde deth Bearn.

Dauant deth besonh d’oficializar aguesta letra, qu’a representat istoricament eth sentiment identitari de tot un pòble, e damb er objectiu de her-la a conéisher entre toti es abitants dera Val d’Aran, eth Conselh Generau en session Plenària eth dia 15 de deseme de 2008, e a propòsta des grops representadi en Plen deth Conselh Generau, declare era letra que seguís, considerada com era tradicionaument cantada en Aran e recuelhuda dejà en Amàs Liric publicat en an 1972, coma era letra oficiau der Imne d’Aran.

Esta version siguet aprovada en Arròs, eth quinze de deseme de dus mil ueit, en session plenària per lo Conselh Generau d'Aran. Es l’Imne Oficial de la Val d’Aran.

 


 

Aqueres montanhes
que tant nautes son,
m’empèishen de véder
mèns amors a o son.

Nautes se son nautes
ja s’abaisharàn
es mies amoretes
que s’aproparàn.

Montanhes araneses
a on es pastors
es hònts regalades
tròben, e jordons.

Se cantes perqué cantes
cantes pas per jo
cantes per ma hilha
que non ei près de jo

Montanhes coronades
tot er an de nhèu,
tan nautes e bères
que vos pune eth cèu.

Montanhes araneses
pientades de rius,
de totes grandeses
vos adorne Diu.

Nòsti amors veiguéretz
com rosèr florir,
volem com es pares,
guardant-vos morir.