Manifestacion per l’occitan lo 22 d'octòbre de 2005 a Carcassona
Per sortir l’Occitan d’una marria situacion
La situacion actuala de l’occitan en materia de mèdias e de creacion es marria. La França e los sius roatges administratius nos dònan un òs de rosigar per nos ocupar. Nos fan creire que fem qualqua ren.
Per lo domeni dels mèdias televisiuals per exemple qu’es lo mèdia de massa de nòstre temps, la situacion es inegala segon las regions. Lo servici public es totalament incoerent. Poetz gardiar l’emission Vaquì en Provença Alps Còsta d’Azur o ancara Viure al Paìs en Lengadòc-Rosselhon o Miegjorn Pireneus mas bastan ren 27 minutas d’occitan per setmana per mantenir una lenga viva. La situacion de l’occitan es ancara mai petadosa en las regions Aquitània, Lemosin, Alvernha e Ròse-Alps ente i a ren concernent los mèdias audivisuals.
Poem manco mantenir la lenga nòstra. Car la realitat fatz plusleu que resitem faça a l’enterrament de la lenga e cultura nòstra. L’Estat francés permete alora ancara mens l’espandiment e lo raionament de la lenga d’Òc aüra dins los mèdias e la creacion. La nòstra situacion es confinaa, l’estat nos buta a nos revoltar o a nos resinhar. Mas sem ancara aicì per mostrar que lo pòple occitan es present.
La practica de fònd de la Respùblica Francesa es de refusar la diferença, la negar e l’eliminar. Es eliminar una granda lenga de civilisacion europèa despì los trobadors als artistas actuals.
La Respùblica Francesa nos vòl far creire que la lenga d’Òc es una lenga de vielhs. Non, i son de joves que la parlan, la cantan, que l’escriven e fòrça que voirien l’emparar (l’apréner). Es refusat als occitans l’accès a lor patrimòni, istòria, identitat, lor realitat de pòple.
Es refusat als occitanofònes de comunicar als autres occitans. Es refusat als occitans la difusion de lor saber. Es refusat als occitans la presença de la lenga dins la societat.
L’Estat francés es en retardi rapòrt als estats europèus vesins. Son de joves dins aquel paìs que vòlen que l’occitan sigue reconoishut per l’Estat francés.
D’autres estats, Itàlia e mai que mai Catalonha favorisan la creacion per una existença juridica de la lenga d’Òc. L’Occitan es oficial pertot manco en França. Trobatz normal que 2 millions de locutors demieg 14 millions d’estatjans dels Païsses d’Òc sigon meses de costat ?
Acusem la França de genocidi cultural. Acusem la França patria dels dreches de l’Òme qu’es dins la pràctica un Estat reaccionari en materia de lenga. Una lenga qu’es pas reconoishua oficialament es tot un pòple que s’assassina.
Volem la visibilitat de la lenga, la possibilitat de viure normalament dins la lenga, parlar, escriure, cantar, rire, plorar o pantaiar en occitan.
Volem far viure la lenga nòstra. Volem un estatut juridic per reconoisher l’occitan. De leis per la promocion de l’occitan abé de meians reals per l’aplicar. Demandam un drech de reparacion istorica faça a la destruccion sornarüa (sornaruda) de la lenga nòstra per l’administracion francesa. Nòstres ancians son estaches castigats dins las escòlas de França cada còup qu’un mòt de la lenga del breç lo venia.
Volem la reconoishença oficiala de la lenga nòstra dins l’Estat francés ce qu’es soma tota, qualqua ren de normal e non extraordinari. Demandam la cauva la mai simpla del monde qu’es lo drech de viure coma occitanofònes dins nòstra societat d’ancuei.
Seccion PNO Jovent
Lo 22/10/2005