I a pas de socializacion minora de la lenga Aquò se sap ben pro ; per qu’una lenga siá viva, deu èsser presa en carga per tota una societat, per totes los sectors de la societat en question. S’es pas jamai vist subreviure una lenga s’es portada pas que...
Lire la suitesergi-viaule
Ont son passadas las Luses europèas ?
L’escurantisme torna nasejar en Occitània e en Euròpa A la debuta de l’an, l’Institut Francés d’Opinion Publica (de sa sigla IFOP), un dels cinc organismes de sondatge mai serioses de França, produsiguèt una enquista tocant a la desinformation dels joves...
Lire la suiteA prepaus de l’invasiment d’Ucraïna per Russia
Las divagacions del regionalisme e lo seriós del nacionalisme de liberacion Los que me coneisson sabon que soi pas acostumat a tirar sus las ambulàncias, dont mai quand aquestas son occitanas. Pasmens, e quitament per d’afars tocant lo quiti cortal occitanista,...
Lire la suiteÇò que sabi es que vau a l’Ostal d’Occitania sens plaser
Quand a Tolosa, Occitania se barricada Fa qualques decennis d’aquò, quand a fòrça de presic per plaças e carrièras, èrem a far admetre al pòble occitan qu’èra un pòble vertadièr e que la lenga que parlava èra, contrariament a çò que li èra estat ensenhat...
Lire la suiteA prepaus de l’abandon de l’Estivada de Rodés
De cara al mesprètz, n’i a pro de se batre la colpa ! D’aquestas passas, a prepaus de l’abandon de l’Estivada de Rodés per lo conse jacobin de la vila, se legisson suls malhums socials causas e autras. Per d’unes, la causida de l’autocrata roergat seriá...
Lire la suiteLei del 9 de decembre de 1905 tocant a la separacion de las glèisas e de l’Estat
Plaidejament per la laïcitat Ara qu’avèm las fèstas de Nadal darrèr nosaus, aquò me permet de tornar sus un fach recurrent de societat : lo de l’installacion de grépias dins los ostals comunals. Aquel afar se debana un pauc de pertot sus l’espandi estatal...
Lire la suite